Arribes amb la idea de “veure'n una més”. Una altra casa més. Un altre dissabte més.
Però passa alguna cosa en creuar el reixat.
No ho saps explicar, però ho notes.
Els nens surten del cotxe i en dos minuts ja corren pel jardí.
No cal dir-los que es portin bé. Aquí no hi ha res a trencar, només espai perquè s'embrutin, caiguin, s'aixequin i s'inventin una infància de les que es recorden tota la vida.
La casa no és revista. És millor.
És real. Acollidora. Cura.
Tens sis habitacions, tres banys i un lavabo, una cuina còmoda, un saló amb xemeneia i aquesta llum que fa que tot sembli més fàcil.
Surts a la terrassa i ja t'hi veus.
Amb l'esmorzar de diumenge.
Amb els amics celebrant alguna cosa.
Amb l'estiu al davant i sense ganes que s'acabi.
I llavors t'expliquen això de la comunitat.
Les activitats per als nens a l'estiu. El quiosquet, el camp de futbol, les pistes de tennis.
Aquest ambient de barri bo, on pots deixar que se'n vagin sols sense estar mirant el rellotge cada cinc minuts.
Baixes al garatge, veus el celler, i penses: “Això és per a mi” .
I sense adonar-te'n, ja no estàs “veient una casa”.
Ets imaginant la teva vida aquí. I per dins ho saps: no vols anar-te'n.
Ref. V.394
