Aquesta fotografia es va fer a les cinc de la tarda, quan a Barcelona ja s'havia fet fosc.
I potser va ser el millor.
Perquè hi ha pisos que necessiten sol per quedar bé a les fotos.
I altres que, quan cau la tarda i encendes les llums, comencen a mostrar de debò com es viu dins.
Aquest és el segon.
Està al Carrer de la Palma, a prop del Paral·lel i de la Plaça d’Espanya.
Es un pis reformat que conserva alguns d'aquests detalls que fan que una vivenda de Barcelona no sembli una altra.
El primer que crida l'atenció és al cel.
La bóveda catalana original i les bigues de fusta.
Després mirem al terra i apareix un altre detall difícil de trobar avui: el antic sòl ceràmic hidràulic, present en bona part de l'habitatge.
La reforma no ha intentat esborrar el passat de l'habitatge.
Ha aprofitat això.
La vivenda té 61 m² útils, amb una zona diària oberta, dos dormitoris dobles i dos banys.
El saló i la cuina formen un sol espai.
La cuina està reformada, amb línies senzilles i una barra on pots prendre el teu esmorzar, menjar alguna cosa o parlar mentre algú cuina.
El saló i la cuina donen a Carrer de la Palma i reben llum natural.
Des del saló també s'accedeix al balcó exterior.
La zona de nit queda més separada.
Hi ha dos dormitoris dobles interiors, dos banys reformats, armaris fets a mida i una zona de rentat integrada.
També disposa de Calefacció i aire condicionat.
La finca és de 1936 i té ascensor.
Però hi ha alguna cosa que no es pot explicar amb metres ni amb una llista de característiques.
La volta.
Les bigues.
El maó.
El sòl antic.
I la llum càlida quan ja ha penat la nit.
Podrien haver tret tot això i haver fet un altre pis blanc i gris com tants altres.
No ho van fer.
I ho agraeixo.
Perquè aquest pis té alguna cosa que molts no tenen:
personalitat.
Si vols saber si t'imagines vivint aquí, el millor no és llegir-ho.
És venir a veure-ho.
Ref. V.462
