Hi ha pisos que encaixen. No perquè tinguin un bany més o un terra que brilli, sinó perquè et fan sentir a casa només creuar la porta .
Aquest ho fa.
És al carrer Granada de Sant Feliu de Guíxols, en una zona tranquil·la, sense cotxes tocant el clàxon a les set ni bars a sota que et regalin converses alienes. Aquí es respira pau, i la llum de tarda entra per les finestres com si tingués claus.
Té tres habitacions, dos banys, una cuina amb galeria per esmorzar sense pressa i un saló on ja t'imagines el sofà, les pel·lis, els berenars de diumenge o el primer arbre de Nadal junts.
La finca és del 2006. Té ascensor, terrassa comunitària amb safareigs —sí, aquestes coses que valores de debò quan vius en parella o amb nens— i veïns que saluden. No és poca cosa.
L'aire condicionat i la calefacció ja estan posats. Les finestres, de doble vidre. I els terres, dels que aguanten carreres de petits, potetes de gos o alguna copa que s'escapi entre rialles.
És un pis per començar històries , per construir llar.
Sense promeses grandiloqüents, només amb el que cal: espai, llum i calma.
Ref. V.400
